|
Martike, Martinus, Martins i Martinets
|
|
| (Article “Martike, Martinus,
Martins i Martinets”, de Miquel Sánchez, publicat a Tot Cerdanyola, Cerdanyola (Barcelona), núm. 898, 27-04-2005 |
 |
|
|
|
Martike, el cap dels ibers laietans de Galliners, ha aplegat el seu poble per alliçonar-lo sobre la necessitat de mantenir vigent la cultura i la forma de ser del seu poble, tal com els seus avantpassats els hi van llegar. De vegades, més que cabdill, sembla cronista i narrador de les gestes dels seus ancestres. Martike creu en el seu poble i vol preservar-ne els signes d’identitat. Tanmateix, dins del món cultural laietà, hi ha alguns il·lustrats que creuen que és millor integrar-se en els costums i sistemes dels romans, més cultes i erudits, encara que això sigui perdre una mica (o del tot) allò que era pròpiament iber. Gairebé es comporten com si Titus Livi fos el seu historiador i els Escipions els seus generals. Voldrien ser els seus arxivers i acabaran en copistes! Martike, força desencisat, veient que els seus preferien més els romans que els costums propis, els escridassa i els hi diu: -Funcionaris de l’ahir, ens eixorcs i corsecats / que us estaqueu a l’alou de la gent de les muntanyes / entre mandres i lleganyes, i el vostre quefer tou! / curadors d’identitat, no defenseu el poblat / lacais del poder i el jou, aneu-vos a guardar el lloc / prebenda que sap a poc i és plat de molt minso sou. / Agents perpetus de la deixa, xisclons mentals de la queixa! Els pretesos salvadors de l’herència, replicaven ofesos: -No ets just amb nosaltres, Martike. Ets el nostre cap, però tu només en saps de lluites i baralles, de discursos i demagògies. Mai ets aquí! Nosaltres som la reserva del poble, nosaltres sabem el que ens ha arribat de lluny i ho mantenim viu al poblat. Som l’ortodòxia i vigilem les heretgies. Si tu et vols enfrontar als romans, poses en perill aquell llegat. Nosaltres tenim l’obligació de preservar-lo i salvar-lo, perquè els nostres el tinguin sempre present! No volem heretges ni teòrics desviats! -Malèfics, patrimonialistes dels vostres interessos i prebendes. El poble mantindrà viu tot allò que es ben nostre. No ens caldrà que vosaltres, des de les vostres cadires i càtedres, sàtrapes de les prebendes, ens ho recordeu. No volem que ho readapteu als interessos d’aquells forans i aliens només que per seguir vosaltres damunt el vostre pedestal. Martike es desencisa. Una part del seu poble, no el segueix. Prefereix aplegar-se a la moda i el poder dels conqueridors romans, si els hi mantenen la seva parcel·la de poder local, el seu status de preeminència, com a usufructuaris de l’alou. Martike ja es veu perdut. Li sembla que els seus néts es diran Martinus i perdran l’essència pètria, la sonoritat, del nom laietà. Ja no hi haurà més Martikes! Ara, tots seran Martinus! I quan aquests s’acabin, vindran els Martins i els Martinets. I mercès al col·laboracionisme interessat dels subalterns corsecats s’haurà perdut el missatge patri de Martike. Adéu pàtria estimada, adéu vell poble meu! Martike dixit! Oracle laietà! |
|
| Portada | |