|
La serra de
Collserola té dins seu, des de boscos d’excepcional bellesa fins a un patrimoni
arqueològic i arquitectònic nombrós i important. Avui parlarem d’aquesta segona
característica. Collserola està farcit d’esglésies romàniques i de masies
medievals. Al Collserola cerdanyolenc hi ha llocs tan importants com l’església
de Sant Iscle, la vil·la romana de Canaletes, els poblats ibèrics de Ca n’Oliver
i Xercavins i les runes del monestir cistercenc de Valldaura, posterior palau
reial, per esmentar uns quants testimonis dels vells temps.
De vegades, amb perspectiva peninsular espanyola, es dóna molta importància al
període de domini musulmà perquè va abastir quasi vuit segles. Però al Vallès, a
Cerdanyola, els àrabs no van ser més de noranta anys i poques coses ens van
deixar, mentre que els ibers van ser més de cinc-cents anys i ens van llegar
abundosos i significatius testimonis materials de la seva existència.
Entre els jaciments ibers a Collserola, cal destacar per damunt de tots el
poblat dels ibers laietans del turó de Ca n’Oliver, a Cerdanyola. Tan a prop de
Barcelona, del Parc Tecnològic del Vallès i de la carretera de Cerdanyola a
Horta i tan desconegut de tothom.
I el jaciment s’ha de destacar per diverses raons. Primera, perquè el poblat que
va tenir vida entre mitjan segle VI aC i mitjan segle I aC, abasta tot el
període de la cultura ibèrica. Segona, perquè, com tantes coses a casa nostra,
s’ha mantingut amagat i, per tant, en bon estat, quan tants de nosaltres
pensàvem que ja no existia perquè havia estat malmès, irreversiblement, per les
obres que es van fer als carrers del barri i al turó i, sobretot, pel dipòsit de
la Companyia d’Aigües. Tercera, perquè el CRAC, el grup local d’arqueòlegs, han
aconseguit amb la seva persistència i el seu treball, després de quinze anys
ininterromputs de tasca de recerca, fer-nos arribar viu allò que estava quasi
perdut; i perquè han recuperat i seguiran recuperant una part destacable de la
vida dels nostres avantpassats, la primera cultura autòctona. Quarta, perquè, a
mida que s’aprofundeix en el coneixement del poblat, es creu que va ser un dels
més importants de la Laietània ibèrica. Cinquena, perquè el poblat, amb una
important densitat d’ocupació, exercia una funció cohesionadora de les terres de
conreu properes, especialment a les immediacions del riu Major, llocs de
Canaletes, turó de Guiera, Oliver, les Passadores i Xercavins.
De mica en mica, de pedra en pedra, en pocs anys, s’ha passat d’uns quants murs
de pedra a tot un poblat, encara no descobert del tot, amb una notable extensió
pels vessants de migdia i tramuntana del turó. L’esperit del cabdill laietà
Martike, senyor dels turons de Galliners, deu de viure joiós aquests dies al
costat del seu company, el cap del “Castello Oliver”, que tenia una parella de
lleons, fets en pedra, a la porta principal (e si no e vero, e ben trobatto),
com a símbol del seu poder i del seu caràcter guerrer i esperit vencedor.
En poc temps, el poblat ha triplicat el seu espai. Destaca l’excavació feta al
vessant nord del turó, que ha posat de manifest dos nous barris de cases dels
segles II i III aC. S’han restituït ja 106 metres de murs.
Cinc-cents anys de vida ibera, del cap a la fi, posada ara de manifest per a
coneixement de tothom. Cinc-cents anys de cases quasi prehistòriques, de murs i
muralles, del poblat a fi de comptes. A mida que les campanyes avançaven, la
importància del poblat ha anat creixent. Tan important i tan fràgil. Per molt
poc, un parc infantil, una línia d’alta tensió, un dipòsit d’aigua i la
urbanització del barri, acaben amb ell. Finalment, la insistència de la tasca de
recerca, la competència i l’engrescament dels equips de treball, han vençut
aquella tendència negativa i han canviat el signe dels esdeveniments. El poblat
de Ca n’Oliver és avui una realitat irreversible i forma part del patrimoni
col·lectiu de la gent de la contrada.
Els ibers, encara que perduts en la llunyania dels temps, no han acabat de
marxar mai de Cerdanyola. El seu llegat material, els seus costums i formes de
vida, van quedar guardats sempre aquí. I ara, a nosaltres, se’ns ha reservat
l’honor de fer-los present. És el retorn dels ibers. La nova ruta ibèrica que
ara s’està forjant al Vallès i el Barcelonès, val a dir, a la vella Laietània.
És el retorn dels seus prínceps i els seus caps. És Martike qui es mou per
damunt nostre.
I darrera de Ca n’Oliver, seguiran altres jaciments i llegats dels nostres
avantpassats, com Canaletes, Valldaura i –perquè no?- el primer Sant Martí de
Cerdanyola. Que el retorn dels ibers ens a sigui propicis a tots!
|