Perquè un lloc web sobre Martike?
Abans que res, us vull dir que Martike és un personatge de
ficció. El “meu” Martike no va existir, no hi ha cap document històric que ens
parli d’ell, però malgrat tot, podria haver estat possible.
Fa uns deu anys que vaig tenir la idea d’honorar els ibers laietans que van
establir els seus assentaments i poblats a les muntanyes de Cerdanyola. Entre la
serra de Collserola i la de Galliners, dins de Cerdanyola, hem documentat tres
assentaments importants com el poblat del turó de Ca n’Oliver, el poblat de Can
Xercavins i el jaciment ceràmic de la serra de Galliners (Bellaterra), a més
d’altres de menor entitat.
Aquells pobles ibers, primera cultura autòctona de la contrada, van ser sotmesos
pels exèrcits invasors de la poderosa Roma, a partir de l’any 218 aC.
Alguns caps indígenes es van resistir i van plantar cara als exèrcits imperials
romans, la qual cosa va suposar la derrota per les armes dels pobles ibers i
l’execució dels seus caps.
Martike és un personatge de ficció, cap de la tribu indígena dels ibers laietans
establerts al puig de Matarik, de la serra de Galliners, al qual he donat forma
per recrear literàriament la figura d’aquells pobles laietans assentats en
aquesta contrada, que posteriorment s’anomenaria Cerdanyola.
Martike s’enfronta a Roma, no accepta el conqueridor romà, ni la seva llengua ni
els seus costums. Martike vol continuar amb el vell model indígena que ha rebut
dels seus progenitors. S’enfronta al poder que ha dominat bona part d’Europa i,
lògicament, perd. És un màrtir d’una causa perduda, però ell prefereix ser rebel
i mantenir la coherència amb el seu model de societat, amb els seus costums i
llengua, que viure sotmès a unes lleis i unes pautes alienes, contràries a les
seves.
N'hi haurà algú que, des d'òptiques diferents, podrà dir que Martike no és res
d'això, sinó un violent, un inadaptat al sistema establert, en definitiva, un
terrorista. Per altres, pot ser un patriota que lluita per la seva terra.
Aquesta és la intenció de les pàgines que ara segueixen.
Portada
|