|
Cloenda
|
| El final d’aquestes pinzellades sobre el cap
laietà Martike ha de ser un resum dels fets més destacables, els
quals poden servir de missatge sobre el nostre destí
pre-cerdanyolenc. Malgrat ser uns pobles que gaudien de viure damunt dels cimals de les muntanyes on bastien el millor de la seva arquitectura en pedra, els ibers laietans van ser conquerits, dominats i integrats per un altre poble, militarment superior, aliè i expansiu. La seva llengua, cultura i sistema de valors van anar desapareixent, de mica en mica, a mida que s’imposaven els valors de la societat romana dominant. Van perdre l’art i l’artesania pròpies, també la moneda. Van acabar baixant dels turons i es van acostumar a viure al pla, en cases obertes a camins i perills. Avui dia només les velles pedres ens parlen d’ells. Tanmateix, encara que perduts en la llunyania del temps i oblidats, els ibers no han acabat de marxar mai de Cerdanyola. Fins i tot, ran de la descoberta dels seus poblats i assentaments, podríem parlar del retorn dels ibers. El retorn dels seus prínceps i caps i Martike entre ells. Martike, príncep iber, indòmit i rebel, amant del seu poble, la seva cultura i independència, ens parla encara avui dia des de 2.200 anys enrere. Martike es va oposar a la conquesta estrangera i va pagar amb la vida la seva resistència. D’altres, van acceptar els romans de bon grat i es van adaptar al nou sistema. Martike esdevé en ferment d’objectius impossibles, en brollador de cabals irreversibles i en cabdill dels signes d’identitat. El seu camí és el seu poble. Per Martike, la seva gent i el poblat de Matarik, eren la seva vida i el seu model de societat a preservar. No és fàcil mantenir l’equilibri entre forces oposades. La tribu dels galliners, símbol protohistòric del futur poble de Cerdanyola, es va veure agitada per pensaments, actituds i interessos contraposats. Uns volien els romans, d’altres els toleraven i molts d’altres s’hi van oposar. La precarietat d’equilibris va ser manifesta a la tribu dels galliners. Finalment, van vèncer els de sempre, els més forts (que no pas els de les millors idees) i van imposar una altra relació de forces, un altre equilibri. La integració dels ibers laietans a les lleis i el poder de Roma. Qualsevol altra cosa fora d’aquell model era traïció i es pagava amb la mort. Martike, l’ídol identitari, va morir per les seves idees, la del seu poble! I aquest lloc vol reconèixer la contribució de Martike a l’amor a tot allò que és propi de les societats, el seu dret a existir i mantenir els seus trets d’identitat.
|
| Portada |
| |